CAPULET – Tot allò que servia per la festa ara ens ha de servir pel funeral: per música, tindrem campanes melancòliques; el banquet no serà sinó un dinar de dol; els himnes seran càntics funeraris; les flors de noces cobriran … Read More
JULIETA – Oh, cor de serp, ocult en un bell rostre. Ha guardat mai un drac una cova tan bella? Bonic tirà! Dimoni angelical! Corb vestit de colom, anyell de llop! Menyspreable substància d’aparença divina! Just el contrari del que … Read More
FRARE – Els delits violents fan finals violents, i defalleixen en el seu triomf com el foc i la pólvora, que moren en besar-se. La mel més dolça embafa per la seva dolçor, i el seu gust excel·lent ens fa … Read More
ROMEO – Qui és aquella dama que embelleix la mà del seu acompanyant? CRIAT – No ho sé, senyor. ROMEO- Quina lliçó de llum que sap donar a les torxes! Sembla suspesa al pòmul de la nit com una joia … Read More
CAPULET – A la posta de sol neix la rosada, i a la posta del fill del meu germà plou de debò! Com és això? Va, filla, sembles una font. Més plors? Més diluvi, encara? En un sol cos petit … Read More
Tweet
Tweet
ROMEO – Si profano amb la meva indigna mà aquest temple sagrat, la penitència és que els llavis, dos tímids pelegrins, n´allisin l’aspre tacte amb un bes tendre. JULIETA – Bon pelegrí, no culpis tan la mà que mostra pietat … Read More
DIDA – Doncs…has triat com una ximpleta; està vist que no saps triar un home. Romeo! No, aquest no, tot i que té una cara millor que la de qualsevol altre, tot i que té unes cames que són insuperables. … Read More
MERCUTIO – És cert: parlo de somnis, que són els fills d’un cervell desvagat, nascuts de la més vana fantasia, una substància més prima que l’aire, més inconstant que el vent festejador del pit glaçat del nord, i que, enutjat, … Read More
