APEMANT – Tots fem el ximple per passar l’estona i gastem afalacs per beure amb les persones sobres les quals vomitem quan s’han fet vells, amb rancor verinós i plens d’enveja. ¿Qui viu que no es depravi o no depravi? ¿Qui mor que no s’endugui en el sepulcre ni un mal cop d’un amic? Ara hauria de témer que els que ballen algun dia no em vulguin trepitjar. Ja s’ha donat el cas: els homes tanquen la porta al sol quan va a la posta.
Timó d’Atenes (I-II) trad. S. Oliva
APEMANTUS – We make ourselves fools, to disport ourselves; And spend our flatteries, to drink those men Upon whose age we void it up again, With poisonous spite and envy. Who lives that’s not depraved or depraves? Who dies, that bears not one spurn to their graves Of their friends’ gift? I should fear those that dance before me now Would one day stamp upon me: ‘t has been done; Men shut their doors against a setting sun.
Timon of Athens (I-II)
Tweet
